Presentació del think tank EurHope a Barcelona

El passat diumenge 27 de novembre es va presentar a Barcelona el think tank europeu EurHope a Barcelona, ​​després de les presentacions ja que hi ha hagut a París, Milà i a la seu del Parlament europeu a Brussel·les. A l’acte va assistir un públic qualificat i interessat, en el qual es va comptar amb la presència de destacades i històriques figures en la lluita per la idea d’Europa.

La primera intervenció va anar a càrrec de Manuel Quesada i Ramon Irles que van presentar la seva obra Programació Mental: L’arma oculta de les elits, treball realitzat per Manuel Quesada i Ramon Irles, tots dos van exposar com les elits mitjançant l’ús de la neollengua i l’aplicació de tècniques de programació neurolingüística realitzen un rentat cerebral sobre la població; van fer al·lusió a un sistema de tècniques que bloquegen les capacitats de l’individu, anul·len la percepció d’aquest sobre la realitat i fan tirar enrere el poble en la seva totalitat, fent creure el que ells, les elits, volen que creiem. Com deia Alphonse Bertillon: “es pot veure només el que s’observa, i s’observa només el que està en la ment”.

Per Quesada i Irles, la societat viu immersa en un món psíquic. Cada vegada més s’entra en un joc mental, en una “batalla” per la conquesta de la psique mitjançant la implantació, de manera aparentment “natural” o directament artificial, d’idees, idees que en molts casos generen tabús sobre la mateixa realitat en la qual vivim, aquests tabús fan de murs de contenció perquè puguem desenvolupar el nostre propi escenari mental autònom i lliure.

En segon lloc va prendre la paraula Enric Ravello, qui va començar la seva exposició fent referència com el terme Europa ha tingut una evolució negativa en el nostre ambient polític, error que cal rectificar. Si Europa va ser el mite mobilitzador de les generacions identitàries dels 60-90 amb lemes com “Europa nació”, “Europa de Galway a Vladivostok”, en les últimes dècades el nostre ambient polític ha caigut a associar la paraula Europa a una cosa negativa, a més  no ha sabut proposar res sobre com construir aquesta Europa, i el que és pitjor s’ha anat refugiant en idees passades i models polítics del segle XIX. D’avantguarda a rereguarda reaccionària.

Ravello va insistir que la  proposta de tornar a l’Estat nació clàssic del segle XIX i principis del XX, no és una proposta realista per al món multipolar i continentalitzat del segle XXI. Per aquest món actual només una Europa unida té capacitat de convertir-se en un actor polític, i en aquest sentit va recordar que totes les crítiques que es fan a la UE són certes, però també aplicables als estats actuals, només que aquests són més petits. En resum, el món identitari una redefinició de la UE tipus la que proposa el FPÖ és la via adequada, i no ruptures que retornin a una situació d’impotència, “la UE té molts defectes, però una gran virtut” va ser una de les seves frases. Ravello va recordar que el principal objectiu  d’EurHope és precisament el de reformular la idea d’Europa en sentit avantguardista i positiu.

A continuació Ravello va explicar les diferents sensibilitats dins dels partits identitaris europeus sobre la construcció europea, des de les del FN per una banda a les del FPÖ-VB de l’altra, així com va ressaltar el paper d’Alemanya com a eix unificador d’Europa (per la seva potència econòmica, demogràfica i geopolítica), afegint que un creixement electoral d’AFD desplaçaria positivament l’eix identitari cap a Alemanya-Àustria.

Finalment va explicar la situació i la relació d’EurHope amb els diversos partits nacionalistes (FN, VB, FPÖ, LN, AD, Jobbik), grups al parlament europeu i partits del parlament europeu (AEMN, EFL, ENE, explicant les relacions obertes amb Amèrica del Sud, després de la conferència del xilè Fernando Saieh organitzada per EurHope al Parlament europeu, relacions que durant 2017 cristal·litzessin en viatges i projectes concrets.

Finalment va prendre la paraula Gabriele Adinolfi que va explicar els diferents nivells del projecte EurHope, des de l’àmbit polític al social passant per l’econòmic, fent referència a l’activitat de Lamba amb la qual s’estan establint relacions comercials entre empresaris italians i països com el Marroc i Angola, i el projecte de fer-ho en més països mitjançant cambres de comerç creades per Lamba la part econòmica del projecte global.

Adinolfi va fer un repàs de les activitats desenvolupades pel think tank tant a Itàlia com a nivell europeu i va assenyalar les dues principals novetats d’EurHope: l’aparició d’una revista anual pública editada en anglès i que sortirà a finals de mes, i la posada en marxa, per a les mateixes dates, d’una web multilingüe que tindrà una pàgina de presentació en anglès i, de moment, versions en italià, català, francès, castellà i molt aviat portuguès.

Adinolfi va finalitzar explicant el recent viatge de membre d’EurHope a Grècia i la manera en què s’ha estructurat l’organització per poder inscriure i col·laborar amb la mateixa, també anunciar el programa d’actes per a 2017 en el qual destaca un conferència sobre Mittleeuropa el proper febrer a Trieste i l’organització de tres camps de formació europeus a Provença, Transsilvània i Esparta.

Finalment Irene Papas, va enviar un missatge des de Grècia per animar a tots els camarades europeus reunits a Barcelona a seguir en la lluita.