El dissabte 17 de juny, París ha escoltat la veu de l’Europa més autèntica, la d’aquells que han nascut i crescut en la cultura ideal, convertida en Mite i que no es barreja amb la burocràcia usurera. Ni sobiranisme provincial ni europeisme tecnocràtic, una tercera via, la justa, en la qual potència i esperit s’uneixen entre ells i accepten el desafiament de la història per canviar-la de signe.
Així Gabriele Adinolfi ha unit al voltant d’una taula a oradors de sis nacions una sala plena de gent tot i ser dissabte de juny i coincidir amb les festivitats del solstici. Entre el públic, no només parisencs, sinó també gent arribada d’altres regions franceses i de Bèlgica i Holanda.
Al fons de la sala fotos i cites dels cantors de la veritable Europa, l’Europa imperativa com deia el títol del conveni: Jean Thiriart, Maurici Bardèche, Jean Mabire, Pierre Drieu La Rochelle, Gaston-Armand Aumodruz, Dominique Venner, Julius Evola, Ernst Jünger, Adriano Romualdi. I fotos dels Màrtirs caiguts per Europa: Jan Palach a Praga, el grec Mikis Mantakas a Roma, Roger Coudroy a Palestina. El fons, les termòfiles com a símbol del naixement europeu, on el sacrifici va permetre la victòria, per això l’última foto era precisament la de l’au fènix.
Els oradors no eren pura i simplement intel·lectuals sinó persones compromeses en l’acció política. El professor Gérad Dussouy ha explicat la necessitat històrica d’una Europa unida i potent, Enric Ravello Barber, des de València ha subratllat la funció de l’ideal europeu per garantir les pàtries carnals. Hilde De Lobel, per molt temps diputada flamenca del Vlaams Belang, ha denunciat als ocupants de Brussel·les com usurpadors del terme Europa i ha definit a la UE com UBE (Unió de Buròcrates a Europa) demanant al seu torn una gran revolta contra aquests.
Arnaud Naudin, periodista, ha explicat com és possible lluitar per Europa en comptes de desertar de la lluita tancant-se en els bucles del no-res. Mario Borghezio, eurodiputat de la Lega Nord i membre de la Comissió d’Exteriors de la UE, va fer un recorregut sobre la seva joventut militant a la Jeune Europe de Thiriart i ha explicat com aquella mentalitat revolucionària i aquella formació de quadres són importants en l’actualitat i s’han d’actualitzar i repetir-se avui per poder vèncer en els nostres desafiaments.
Laslo Sipos, funcionari hongarès de Jobbik, va declarar que abans de pensar en vèncer electoralment s’ha de procedir una conquesta gradual de tipus comunitària i en els plànols moral, cultural i social. Georges Feltin- Tracol s’ha enfrontat a Europa i la UE de manera implacable i preciosa. Konstantinos Boviastos, militant i funcionari europeu d’Alba Daurada, va parlar de la situació grega on la banca trencada seguirà la guerra civil si no es fa res per impedir-ho amb una acció i una obstinació no només hel·lènic. Per la seva banda Gabriele Adinolfi ha fet balanç d’un any i mig d’activitat en xarxa en els plans econòmic, lobístic, cultural, polític i formatiu i ha subratllat la necessitat de recuperar la mentalitat, la centralitat i la metodologia del realisme revolucionari per sortir de la estupida il·lusió de la reacció. Posant l’accent en l’actualitat de la virilitat, Adinolfi ha anunciat que aquest nou tipus de trobades, que no són convenis ni conferències, sinó moments de treball i organització, es repetiran periòdicament per fer avançar les iniciatives de…