
16.03.2017
Greet Wilders y las elecciones neerlandesas.
Autor: Enric Ravello.
Para cualquier que conozca la sociedad neerlandesa, o mejor para cualquiera que haya conocido la sociedad neerlandesa hace un par de décadas, los resultados de las elecciones de ayer son sorprendentes. Hasta hace pocos años en los Países Bajos era imposible ni siquiera insinuar una palabra o un gesto mínimo sobre la inmigración, era un tema tabú y toda la sociedad aparentaba estar encantada con el “enriquecimiento” multicultural, que ayer un partido abiertamente anti-inmigración lograra el 13% de votos y que el vencedor -con un 31% de votos- de las elecciones el liberal de derechas (VVD) del actual Primer Ministro, Mark Rutte, hubiera criticando durante la campaña aspectos de la inmigración, hubiera prohibido actos electorales turcos en suelo neerlandés y hubiera impedido la entrada de un ministros turco en su país, era algo absolutamente inconcebible. Hoy es una realidad, y como tal un síntoma positivo de la reacción popular contra la dictadura multicultural del sistema.
Sin embargo, el PVV de Greet Wilders aunque haya subido 5 escaños -logrando 20- respecto a los comicios anteriores, y a pesar de ese 13% es el gran perderor de estas elecciones, en las que algunas encuestas le habían dado como primera fuerza política del país. Tres son los puntos a tener en cuenta para explicar este fracaso.
-La fragilidad de un discurso obsesivamente anti-inmigratorio sin incidir en otros aspectos políticos y asumiendo los principios económicos liberales. Esto ha sido fácilmente contrarrestado por el partido liberal de derecha (VVD) al que con un mes de crítica sobre la inmigración masiva, le ha valido quitarle un parte del potencial electorado a Greet Wilders, que –a diferencia de otros partidos identitarios europeos, FPÖ, VB, FN- no ha incorporado a sus propuestas un programa social claro.
-Las encuestas y la participación. Dando como vencedor a Wilders –aunque las encuestas de los últimos días ya le situaban como segundo partido- y presentarlo como el peligro “racista y fascista” (?), los “medios” han logrado movilizar a todo el electorado neerlandés, logrando un participación récord, que claramente ha perjudicado al PVV.
-Y como factor principal el “euroescepticismo”. Se ha demostrado el gran error que es vincular el rechazo a la inmigración con la salida de la UE y del Euro como pretendía Wilders. Presentase como la continuidad geopolítica del Brexit y de la política de Trump –del que hay cosas que sí nos gustan- hacia Europa, que no es más que: “make Ameica great, and Europe small”, es una grave equivocación ideológica y estratégica. Los Países Bajos viven fundamentalmente del dos cosas: el trato fiscal que dan a las empresas de la UE que se instalan en su territorio y del puerto de Róterdam, vía de entrada y salida de mercancías alemanas. Salir del Euro y de la UE supondría el fin de estas dos fuentes vitales de riqueza para los Países Bajos, en el caso del puerto una barrera fronteriza entre los Países Bajos y Alemania, provocaría simplemente que Alemania substituyera Róterdam para potencia el puerto de Hamburgo. Wilders parece haber olvidado que el petróleo del mar del Norte ya se ha agotado. Este absurdo planteamiento, para nada compartido por el grueso del pueblo neerlandés –incluso por los que están contra la inmigración- explica en gran medida la derrota de Wilders y puede explicar futuros fracasos electorales de quien caiga en esta trampa. Porque, que quede muy claro, ni Greet Wilders ni Marine Le Pen van a sacar a los Países Bajos ni a Francia de la UE, porque ni neerlandés ni franceses apoyan esta medida.
Decía ayer un enemigo político, Jean-Marc Ayrault, ministros de Asuntos Exteriores de Francia “”felicitaciones a los holandeses… por su voluntad de trabajar por una Europa más fuerte”, es paradigmática que ahora sean los socialistas los que apelen a la Europa fuerte y algunos “identitarios” los que sean los euroescépticos y los anti-Europa: falta de realismo. Algo básico falla, es hora de apostar por una Europa fuerte, y de pensar en término políticos propios del siglo XXI, ya hay quien lo hace, especialmente el FPÖ austriaco, ésa es la línea a seguir.
GREET WILDERS I LES ELECCIONS NEERLANDESES.
Per a qualsevol que conegui la societat neerlandesa, o millor per a qualsevol que hagi conegut la societat neerlandesa fa un parell de dècades, els resultats de les eleccions d’ahir són sorprenents. Fins fa pocs anys als Països Baixos era impossible ni tan sols insinuar una paraula o un gest mínim sobre la immigració, era un tema tabú i tota la societat aparentava estar encantada amb «l’enriquiment» multicultural, que ahir un partit obertament anti-immigració aconseguís el 13% de vots i que el vencedor de les eleccions el liberal de dretes (VVD) del actual Primer Ministre Mark Rutte, hagués criticant durant la campanya aspectes de la immigració, hagués prohibit actes electorals turcs en sòl neerlandès i hagués impedit l’entrada d’un ministre turc al seu país, era una cosa absolutament inconcebible. Avui és una realitat, i com a tal un símptoma positiu de la reacció popular contra la dictadura multicultural del sistema.
No obstant això, el PVV de Greet Wilders encara que hagi pujat 5 escons respecte als comicis de 2012, i malgrat aquest 13% és el gran perdedor d’aquestes eleccions, en les que algunes enquestes havia resultat com a primera força política del país. Tres són els punts a tenir en compte per explicar aquest fracàs.
-La fragilitat d’un discurs obsessivament anti-immigratori sense incidir en altres aspectes polítics i assumint els principis econòmics liberals. Això ha estat fàcilment contrarestat pel partit liberal de dreta (VVD) al qual amb un mes de crítica sobre la immigració massiva, li ha valgut treure-li una part del potencial electorat a Greet Wilders, que -a diferència d’altres partits identitaris europeus, FPÖ, VB, FN- no ha incorporat a les seves propostes un programa social clar.
-Les enquestes i la participació. Donant com a vencedor a Wilders -encara que les enquestes dels últims dies ja el situaven com a segon partit- i presentar-lo com el perill «racista i feixista» (?), Els «mitjans» han aconseguit mobilitzar tot l’electorat neerlandès, aconseguint un participació rècord, que clarament ha perjudicat el PVV.
-I com a factor principal el «euroescepticisme». S’ha demostrat el gran error que és vincular el rebuig a la immigració amb la sortida de la UE i de l’Euro com pretenia Wilders. Presentar-la com la continuïtat geopolítica del Brexit i de la política de Trump -del que hi ha coses que sí que ens agraden- cap a Europa, que no és més que: «make Ameica great, and Europe small», és una greu equivocació ideològica i estratègica. Els Països Baixos viuen fonamentalment de dues coses: el tracte fiscal que donen a les empreses de la UE que s’instal·len al seu territori i del port de Rotterdam, via d’entrada i sortida de mercaderies alemanyes. Sortir de l’euro i de la UE suposaria la fi d’aquestes dues fonts vitals de riquesa per als Països Baixos, en el cas del port una barrera fronterera entre els Països Baixos i Alemanya, provocaria simplement que Alemanya substituís Rotterdam per potencia el port de Hamburg. Wilder sembla haver oblidat que el petroli del mar del Nord ja s’ha esgotat. Aquest absurd plantejament, per a res compartit pel gruix del poble neerlandès -fins i tot pels que estan contra la immigració- explica en gran mesura la derrota de Wilders i pot explicar futurs fracassos electorals de qui caigui en aquest parany. Perquè, que quedi molt clar, ni Greet Wilders ni Marine Le Pen van a treure els Països Baixos ni a França de la UE, perquè ni neerlandès ni francesos donen suport a aquesta mesura.
Deia ahir un enemic polític, Jean-Marc Ayrault, ministres d’Afers Estrangers de França «» felicitacions als holandesos … per la seva voluntat de treballar per una Europa més forta «, és paradigmàtic que ara siguin els socialistes els que apel·lin a l’Europa forta i alguns «identitaris» els que siguin els euroescèptics i els anti-Europa: falta de realisme. Una cosa bàsica falla, és hora d’apostar per una Europa forta, i de pensar en terme polítics propis del segle XXI, ja hi ha qui ho fa, especialment el FPÖ austríac, aquesta és la línia a seguir.
GREET WILDERS E LE ELEZIONI OLANDESI
Per chiunque conosca la società olandese, o meglio ancora, per chi l’abbia conosciuta un paio di decenni orsono, i risultati delle elezioni di ieri sono sorprendenti. Solo pochi anni fa nei Paesi Bassi era impensabile anche soltanto insinuare una parola o un gesto nei riguardi dell’immigrazione che rappresentava un tema tabu, e tutta la società sembrava incantata dall’ “arricchimento” multiculturale, impensabile quindi che un partito apertamente anti-immigrazione potesse ottenere circa il 13% dei voti e che i vincitori – con un 31% – ovvero i liberali di destra dell’attuale primo ministro, Mark Rutte, criticassero in campagna elettorale molti aspetti dell’immigrazione e proibissero manifestazioni elettorali turche sul suolo olandese, negando anche l’ingresso di un ministro turco nel Paese.
Oggi è invece una realtà e, quindi, un sintomo positivo della reazione popolare contro la dittatura multiculturale del sistema.
Ciononostante il PVV di Greet Wilders, benché abbia conquistato 5 seggi in più per un totale di 20, e malgrado il suo 13% scarso, è il grande sconfitto di queste elezioni perché i sondaggi lo davano come prima forza del Paese.
Tre sono i punti da considerare per spiegare questo fallimento.
– La fragilità di un discorso ossessivamente anti-immigratorio che non incide in altri aspetti politici e che assume i principi economici liberali.
Questo ha permesso al partito liberale di destra (VVD) di recuperare agevolmente: è bastato un mese di critica all’immigrazione massiccia a consentirgli di strappare buona parte dell’elettorato potenziale di Wilders il quale, a differenza di altri partiti identitari europei, FPÖ, VB, FN, non ha incorporato tra le proposte un chiaro programma sociale.
– I sondaggi e la partecipazione.
Dando Wilders come vincitore, benché negli ultimi giorni si delineasse come secondo, e presentandolo come pericolo “razzista e fascista”(!), i media sono riusciti a mobilitare l’elettorato olandese con una partecipazione record che ha ovviamente pregiudicato il PVV.
– E come fattore principale l’ “euroscetticismo”.
Si è dimostrato che vincolare il rifiuto dell’immigrazione all’uscita dalla Ue e dall’Euro, come pretendeva Wilders, è un errore enorme.
Presentarsi come la continuità geopolitica della Brexit e dalla politica di Trump – nelle quali ci sono comunque cose che ci possono piacere – intesa nei confronti dell’Europa, non significa altro che “make Ameica great, and Europe small”, un grande equivoco ideologico e strategico.
I Paesi Bassi vivono fondamentalmente di due cose: del regime fiscale che offrono alle imprese della UE che s’installano nel loro territorio e del porto di Rotterdam, via di entrata e di uscita delle navi mercantili tedesche. Uscire dall’Euro e dalla UE supporrebbe la fine qui queste fonti vitali di ricchezza per i Paesi Bassi e, nel caso si creasse una barriera frontaliera tra questi e la Germania, essa reagirebbe alla provocazione sostituendo Rotterdam con Amburgo. Wilders pare essersi dimenticato che il petrolio del Mare del Nord è praticamente esaurito.
Questo proposito insensato, per nulla condiviso dal grosso del popolo olandese – ivi compresi quelli che sono contro l’immigrazione – spiega in gran misura la disfatta di Wilders e può anche spiegare fallimenti futuri per chi cadrà in questa trappola. Perché è ben chiaro cje né Greet Wilders né Marine Le Pen faranno uscire i Paesi Bassi né la Francia dalla UE perché né gli olandesi né i francesi appoggiano quest’orientamento.
Ieri un avversario politico, Jean-Marc Ayrault, minsitro degli Esteri di Francia esprimeva “congratulazioni agli olandesi…. per la loro volontà di lavorare per un’Europa più forte”. Singolarmente paradigmatico è che siano oggi i socialisti a parlare di Europa forte mentre alcuni “identitari”, quelli euroscettici e anti-europei, dimostrino la mancanza di realismo.
Manca qualcosa di basilare: è ora di scommettere per un’Europa forte e di pensare in termini politici propri al XXI secolo; e c’è chi già lo fa, in special modo l’FPÖ austriaco. Questa è la linea da seguire.
GREET WILDERS AND THE DUTCH ELECTIONS.
Whoever has a knowledge about Dutch society or better who has known it two decades ago, the results of yesterday’s election are suprisiing. Only a few years ago it would have been unthinkable to say a word or a gesture against immigration in the Netherlands, which was a taboo and the entire society was enchanted by the enrichment brought by the «multicultural» approach.
It was unthinkable, therefore, that a Party openly against immigration could obtain 13% of the votes and that the winners with the 21% of consensus, that is the right wing liberals of the Prime Minister Mark Rutte, could criticise many aspects of immigration and prohibit Turkish election campaign in Holland not allowing a Turkish minister to enter the country.
Today this is reality and therefore a positive symptom of popular reaction against the multicultural dictatorship.
Nevertheless, the PVV of Geert Wilders which has gained 5 seats more for a total of 20 and 13% of votes, is the big defeated of this election because exit polls gave him as the first party in Holland.
Three points must be underlined to consider this failure:
– the fragility of a political campaign obsessively focused on antiimmigration: which does not consider other political aspects and that assumes liberal economic principles; this has allowed the VVD, right wing liberals, to drain votes easily: in a month of critical campaigning on the immigration issue they have drained a big part of Wilders potential voters, whom, differently from other idenitarian movements in Europe, as FPO, VB, FN has not presented any social program.
-Exit polls and participation: Giving Wilders as a winner, even if it was clear in the last days that he would arrive second and presenting him as a «racist and fascist» (?), the media have succeeded to mobilise the electorate through a record participation which has prejudiced the PVV.
-The main factor: Euroscepticism. It is now demonstrated that to link the immigration issue to the exit from the EU and the Euro, as Wilders did, is a big mistake. Presenting itself on the geopolitical flow of the Brexit and Trump’s political views -in which there are things which we can like-in Europe means only «make America great and Europe small» which conveys a huge strategic and ideological ambiguity.
The Netherlands live on two essential factors: a fiscal regime which they offer to EU companies which operate on Dutch soil, and in particular in the port of Rotterdam, gate of arrival and departure for German merchant navy.
To propose to exit the EU and the Euro would mean the end of source of wealth for the Netherlands and in case of commercial barrier with the EU, and Germany, in particular, Berlin could react substituting Rotterdam with Hamburg. Wilders seem to forget that petrol in the North Sea is next to end.
This senseless proposal, not agreed by the majority of Dutch people, also amongst those against immigration, explains in a great part Wilders defeat and could explain the defeat of whoever will fall into this trap. Because it should be clear that neither Geert Wilders not Marine Le Pen will succeed in having The Netherlands and France to quit the EU, simply because the Dutch and the French people do not want to leave the EU.
Yesterday, Jean -Marc Ayrault, Foreign Ministry of France congratulated the Dutch people for «showing the will to work for a stronger Europe». It is a paradox that it is the socialists to speak this way, whilst many identitarian, the ones eurosceptical and antieuropean, are demonstrating a lack of realism.
There is something basic lacking: it is time to bet for a strong Europe and to think in political terms about the XXI century. Somebody is already doing so, in particular the Austrian party FPO. This is the line to follow.
Για όποιον γνωρίζει την ολλανδική κοινωνία, ή ακόμη καλύτερα για όποιον την γνώριζε 20 χρόνια πριν, τα αποτελέσματα των χθεσινών εκλογών αποτελούν έκπληξη. Πριν από λίγα μόλις χρόνια, θα ήταν αδιανόητο να σκεφτεί κάποιος, όχι απλά να κάνει, κάτι ενάντια στην μετανάστευση, η οποία αποτελεί ένα θέμα ταμπού. Όλη η κοινωνία ήταν πάντα ευχαριστημένη από αυτήν την είσοδο διαφόρων εθνικοτήτων και από την ανάμιξη των διαφόρων φυλών, οπότε ήταν αδύνατον να υπάρξει κάποιος που θα μιλούσε ενάντια στην μετανάστευση και μάλιστα να πάρει στις εκλογές 13% και το πρώτο κόμμα , οι δεξιοί φιλελεύθεροι προεκλογικά θα έπαιρνα τέτοια θέση ενάντια σε τούρκους μετανάστες και θα απαγόρευαν εκδηλώσεις τους. Ακόμη και να απαγορέψουν την είσοδο ενός τούρκου υπουργού στην Ολλανδία.
Σημερά όμως είναι μια πραγματικότητα και ίσως ένα σημάδι της λαϊκής οργής ενάντια στην πολυπολιτισμική δικτατορία του συστήματος. Παρόλα αυτά, το κόμμα του Greet Wilders,, αν και μπόρεσε να μαζέψει 13% και 5 έδρες περισσότερες ώστε να φτάσει τις 20, είναι ο μεγάλος χαμένος αυτών των εκλογών διότι όλοι του δίνανε την πρώτη θέση.
Τρία είναι τα σημεία που μπορούν να εξηγήσουν αυτή την αποτυχία:
– Η ευθραυστότητα ενός λόγου μανιωδώς αντιμεταναστευτικού το οποίο δεν επηρεάζει άλλα πολιτικά ζητήματα και που λαμβάνει κάποιες φιλελεύθερες οικονομικές αρχές. Αυτό επέτρεψε στο φιλελεύθερο δεξιό κόμμα, να μπορέσει να καλύψει το χαμένος έδαφος. Έφτανε μόνο ένας μήνας μιας σκληρής κριτικής στην μετανάστευση ώστε να μπορέσει να κλέψει ψηφοφόρους από τον Greet Wilders, ο οποίος σε αντίθεση από άλλα κόμματα πατριωτικά στην Ευρώπη, όπως τα FPÖ, VB, FN, δεν είχε ενσωματώσει στις προτάσεις του ένα καθαρό κοινωνικό πρόγραμμα.
– Οι δημοσκοπήσεις και η συμμετοχή. Δίνοντας τον Wilders ως νικητή, ακόμη και δεύτερο με μεγάλο ποσοστό τις τελευταίες μέρες καθώς και υπογραμμίζοντας ότι είναι ο μεγάλος κίνδυνος ναζισμού και ρατσισμού , τα ΜΜΕ, μπόρεσαν να κινητοποιήσουν μεγάλο ποσοστό από πολίτες της Ολλανδίας με συμμετοχή ρεκόρ και το οποίο βέβαια καταδίκασε τον Wilders.
– Ως κύριο σημείο τον «ευρωσκεπτικισμο». Αποδείχνει ότι το να περιορίζεις την απόρριψη της μετανάστευσης , με την έξοδο από την ΕΕ και το Ευρώ, όπως έλεγε ο Wilders,είναι ένα μεγάλο λάθος. Βρεχιτ
Το να παρουσιάζεσαι ως η γεωπολιτική συνέχεια του Brexit και της πολιτικής του Trump – στις οποίες σίγουρα υπάρχουν πράγματα που αρέσουν – με κατανόηση για την Ευρώπη, δεν σημαίνει άλλο από το “make Ameica great, and Europe small”, μια μεγάλη παρεξήγηση ιδεολογική και στρατηγική.
Οι κάτω χώρες, ζούνε βασικά από δυο πράγματα. Από το φορολογικό καθεστώς που έχουν και προσφέρουν στις επιχειρήσεις της ΕΕ που έρχονται στην χώρας τους και από το λιμάνι του Rotterdam, μια οδός εισόδου και εξόδου για τα γερμανικά εμπορικά καράβια. Το να βγει από την ΕΕ και το ευρώ, θα αποτελούσε το τέλος αυτών των σημαντικότατων πηγών πλούτου. Και επίσης στην περίπτωση που θα δημιουργούταν ένα τείχος τελωνιακό για τα εμπορεύματα μεταξύ της Γερμανίας και της Ολλανδίας, θα υπήρχε η απλή αντίδραση από μέρους της Γερμανίας το να αντικαταστήσει το Rotterdam, με το Αμβούργο. Ο Wilders μάλλον ξέχασε ότι το πετρέλαιο της Β. Θάλασσας έχει σχεδόν τελειώσει.
Σχετικά με αυτό το παράλογο, το οποίο με τίποτε δεν το αποδέχονται οι περισσότεροι Ολλανδοί – ακόμη και αυτοί που είναι ενάντια στην μετανάστευση – εξηγεί σε μεγάλη κλίμακα της ήττα του Wilders και μπορεί να εξηγήσει στο μέλλον πιθανές ήττες σε όποιον πέσει σε αυτή την παγίδα. Διότι ας γίνει σαφές το ότι ούτε ο Wilders , ούτε η Marine Lepen, θα βγάλουν τις χώρες τους από την ΕΕ, διότι ούτε οι Ολλανδοί ούτε οι Γάλλοι στηρίζουν αυτή την ιδέα.
Χθες, ένας πολιτικός αντίπαλος στην Γαλλία, ο Jean-Marc Ayrault, υπουργός των εξωτερικών, διατύπωνε « τα συγχαρητήριά του στους Ολλανδούς για την θέληση τους να δουλέψουν για την Ευρώπη πιο δυνατά». Χαρακτηριστικό το παράδειγμα ότι οι σοσιαλιστές είναι σήμερα να μιλάνε για δυνατή Ευρώπη, ενώ κάποιοι «οπαδοί της ταυτότητας», οι ευρωσκεπτικιστές και αντιευρωπαϊστές, δείχνουν μια κάποια έλλειψη ρεαλισμού.
Λείπει κάτι το πολύ βασικό. Είναι ώρα να στοιχηματίσουμε σε μια Ευρώπη δυνατή και να σκεφτούμε με ορολογία πολιτική του 21 αιώνα. Και υπάρχει κάποιος που το κάνει ήδη και μάλιστα με έναν τρόπο ειδικό. Είναι το FPO της Αυστρίας. Είναι μια γραμμή για να ακολουθήσουμε.