Qui liderarà el nacionalisme a Europa?
Autor: Raivis Zeltīts
Translator: Enric Ravello.
Ara fa 100 anys, s’estava produïnt a Europa una enfrontament èpic sobre quina concepció del socialisme havia de dominar. Però ara la qüestió més important és: qui liderarà el nacionalisme a Europa? Avui, 2017, en una Europa post-Brexit i post-Trump, la qüestió no és si el nacionalisme resorgirà. Ja el tenim aquí. La hegemonia socialista-liberal que ha reinat a Occident durant dècades està esssent derrocada. Per tant avancem cap al tema important: El nacionalisme és una visió del món, i com a tal, es pot interpretar de diverses maneres, algunes d’elles contradictòries entre si.
El transcurs històric està determinat, en gran part, per la geopolítica, i els nacionalismes europeus han esdevingut un ostatge de la lluita entre les elits geopolítiques mundials. I com que aquests només lluiten per poder, utilitzaran tots els instruments que tinguin a l’abast.
Veient la total falta de valors a Europa, Rússia utilitza el nacionalisme europeu com a eina en la seva lluita geopolítica contra els Estats Units i la Unió Europea. El President Putin, provinent de la KGB, naturalment segueix aplicant polítiques neo-estalinistes que veuen el nacionalisme com un mal necessari, un instrument que els ajudi en la lluita per la hegemonia global. A la vegada, això crea una situació esquizofrènica per als països multiculturals i que lluiten contra el nacionalisme de països veïns, com si de feixisme es tractés. Gent del règim com Dugin intenten camuflar aquesta esquizofrènia utilitzant l’Eurasianisme com a excusa.
En realitat, darrere del nacionalisme “tàctic” no hi han valors reals, aquest nacionalisme no representa els interessos de les nacions europees, que es basen en el principi ètnic, la valorització de l’individu i el llegat cultural europeu. Els nacionalismes europeus haurien de ser liderats per els propis europeus, i no per elements exteriors.
Noves idees, noves variants dels nacionalismes europeus són necessàries ara mateix! És més, calen polítiques geoestratègiques més realistes per tal d’evitar contradiccions com el “Brexit”, que suposa l’èxit del Regne Unit, però també un fracàs geopolític per a tota Europa (Si, Europa, no pas la UE). Ofereixo les següents idees:
L’Intermarium com a nou nucli. Els països de la regió anomenada Intermarium han experimentat molt amb “valors” de l’Est. Per tant, tenen una vitalitat que ha desaparegut a Europa Occidental, i una tradició de resistència nacional, avui exemplificada per la lluita de Polònia i Hongria contra els comissaris europeus. L’autèntic nacionalisme dels europeus, per als europeus, sorgirà en aquesta regió. La qüestió d’Ucraïna és fonamental: Sense una Ucraïna lliure no hi ha un Intermarium lliure i per tant no hi han esperances per Europa. Resumint, la idea que els Nacionalistes poden aconseguir la renaixença d’Europa amb l’ajuda de Rússia per sobre del cadàver d’Ucraïna és estúpida.
Si el nacionalisme és el mal necessari geoestratègic de Rússia, llavors potser, la Unió Europea podria ser el mal necessari geoestratègic per als Nacionalistes. Tinc unes quantes consideracions al respecte: Una nova era nacionalista no començarà en un sol país Europeu ja que aquest país hauria de suportar la pressió extranjera i internacional pel seu compte. Polònia està experimentant això, i de moment aguanten…però quant més duraran? És per això que, una Unió Europea reformada podría servir per fer una transició progressiva cap a una Europa dels estats-nació, un bloc segur de nacions que no haguessin de tèmer els perills de la intervenció exterior. És molt probable que això no funcionés, i que la Unió Europea resultés ser massa inflexible. En tal cas, sempre quedaria la opció de l’Intermarium, però val la pena intentar reformar el sistema (UE). Aquells que simplement volen col·lapse de la UE, no veuen que podrien acabar aïllats i sense una alternativa geopolítica.
És totalment legítim per a qualsevol estat de lluitar per la seva influència en l’escenari global. La política no és un club d’amics – i certament tampoc no ho és la geopolítica. Si els EUA tenen el dret a declarar “Amèrica primer!”, I fins i tot Rússia té el dret de fer-ho, la política dels nacionalistes a Europa ha de ser “Europa primer!”.
“Europa primer!”, vol dir ser iguals en aquesta lluita, no com a subordinats a altres actors globals i no com a enemics entre nosaltres – l’error estructural del nacionalisme del segle XX a Europa.
Aquesta és la raó per la qual els nacionalistes europeus han de comunicar-se entre ells sense intermediaris – sense mitjans ultraliberals ni canals de comunicació russos. Un nou eix Nord-Sud per a la comunicació hauria de funcionar millor com a alternativa al paradigma “Est-Oest” que estem vivint ara. Dues organitzacions nacionalistes europees haurien d’estar més a prop l’una de l’altre que amb qualsevol altre partit del sistema. El nou nacionalisme és una plataforma que podria ser una alternativa en una era en la qual, la comunicació i les xarxes, són extremadament importants.