Prendre Brusselles

L’Europa dessagnada en la seva guerra civil (1914-1945) ara en condicions morals exangües.

La Globalització l’ha obligat a realitzar els passos cap a la unificació, però com a Ítaca els Pretendents, així avui -Ulisses encara de viatge– són els petits buròcrates els que la regulen des de Brusselles.

Tots els enemics d’ahir, tots els que l’han depredat i encara li tenen por, la volten i la volguessin desmembrada.

I alguns, cansats de tot el que esdevé, cauen en el parany i anhelen la seva disgregació.

Nosaltres, no. Nosaltres no ens deixem enganyar pels cants de sirena, nosaltres seguim endavant per arribar a Ítaca, conquerir-la, alliberar-la i fer-la gran de nou.

Contra la europarálisis i contra l’euroescepticisme, nosaltres afirmem l’Europa dels pobles, de la civilització, de la tradició, del social, de la revolució de la potència: L’Europa confederada i imperial al mateix temps, perquè proveïda d’Imperium és garant de  les identitats, de les llibertats, de les autonomies i decidida a capitalitzar el seu incommensurable geni, els seus gens, el seu “Amor Fati” i la seva capacitat de senyorejar el Destí.

Entre agenollats i secessionistes, nosaltres actuem amb pas segur i mirada ferma.
Per a conquerir Brussel•les. Des de les autonomies socials, les elits qualificades, des de la revolució cultural a l’alternativa concreta, passant pel triomf polític. Endavant, més endavant encara!